INSCRIPCIONS CURS 2016/2017

El període d’inscripció al servei SLOF s’acaba el 25 de SETEMBRE. Les inscripcions es fan enviant un e-mail a acciosocial@dipsalut.cat
Cal que detalleu la informació següent:

MARE
Nom i Cognom:
Edat:
Adreça:
CP:
Municipi:
Telèfon:
E-mail
PARE
Nom i Cognom:
Edat:
Adreça:
CP:
Municipi:
Telèfon:
E-mail
1r FILL
Nom i Cognom:
Edat:
Escola:
Municipi:
2n FILL
Nom i Cognom:
Edat:
Escola:
Municipi:

Els municipis que tinguin més famílies inscrites, seran aquells que tinguin servei SLOF en la seva localitat pel curs 2016/2017.

A partir del 25 de Setembre, us comunicarem en quines localitats es durà a terme l’SLOF. D’aquesta manera, podreu saber si finalment es farà al vostre municipi. En el cas que el poble on residiu no estigui entre aquestes localitats, podreu accedir igualment al servei. Només caldrà que us desplaceu a un dels municipis propers que compti amb el programa.

Per més informació, podeu posar-vos en contacte amb acciosocial@dipsalut.cat per qualsevol dubte.

Educar les criatures

learn-921255_960_720

Carles Capdevila rep el premi Ciutat de Barcelona de comunicació i mostra amb aquestes paraules el seu agraïment:

“Orgullós que el jurat valori la contribució a parlar amb humor i en posit

iu de l’educació […] Després de córrer tants anys per totes les AMPAs del país fent xerrades, constato amb satisfacció que hi ha un munt de pares i mares, mestres, professors, monitors, educadors socials, que cada dia exerceixen amb aquella alegria, la responsabilitat més gran, complexa, agraïda i divertida: educar les criatures.”

Us deixem l’enllaç d’un article publicat al diari ARA el dia 31 de gener que ens farà reflexionar a tots plegats: Són espavilats, sobretot si els deixem ser-ho.

Us recordem que ja anem penjant les xerrades (obertes a tothom i totalment gratuïtes) als diversos municipis, podeu fer-hi un cop d’ull a la pestanya xerrades,

Bon dimecres!

 

Càstigs, conseqüències, resolució de conflictes,…?

Elimina por completo la palabra “consecuencia” de tu vocabulario y reemplázala por la expresión “resolución-de-problemas”.Becky Eanes file0001156907879
“Mi hija de 3 años y medio estaba sentada en el sofá después del baño envuelta en la toalla y me respondió con un NO unas 5 veces cuando le pedí que se pusiera su pijama. Yo estaba ocupada con el bebé, y escuché a mi marido decir “Vale, muy bien. ¡Pues no hay cuento!” , así que dije “¡Eh! Parece que tenemos un problema. Es hora de ir a la cama y necesitas llevar puesto el pijama. ¿Cómo crees TÚ que podríamos solucionarlo?” . Entonces esbozó una gran sonrisa, y propuso que todos fuéramos formando una fila y dando palmas hasta su habitación… ¡alegremente! ¡Y lo mismo para cepillarse los dientes y hacer caca después! En cada ocasión dije: “¡Ey!, ¡excelente habilidad para resolver los problemas! ¡Gracias!”. ¿Y cuál fue su respuesta?”¡De nada, mamá!” – Carrie
La mayoría de los expertos en crianza sugieren que cuando los hijos “se portan mal” la mejor manera de actuar es mediante “consecuencias”. A los padres se les dice que dejar a los niños experimentar las consecuencias de sus erróneas decisiones les enseñará lecciones. Tiene sentido, ¿verdad?
Bien, pues no.
Me encantan las consecuencias naturales como maestra. Todos hemos tenido que aprender que si no recordamos llevarnos el almuerzo, estaremos hambrientos.
Pero cuando la mayor parte de los padres emplean las “consecuencias” para disciplinar, éstas no son el resultado natural de las acciones de los hijos (“Olvidé llevarme el almuerzo hoy, así que me quedé hambriento“). En su lugar, se han convertido para los hijos en las amenazas que escuchan en boca de sus padres: “Como tenga que detener el coche e ir ahí atrás, ¡¡¡habrá consecuencias!!!”

llegeix més…

5 FORMES DE PREGUNTAR PER AJUDAR A PENSAR ALS INFANTS DAVANT ELS CONFLICTES.

Katia Velar Ceballos

5 formes de preguntar per ajudar a pensar als infants davant els conflictes.
No pensis per l’infant el que pugui pensar per ell mateix.Pensaments-Spivack
5 formes de preguntar per ajudar a pensar als infants davant els conflictes.
L’article d’avui gira al voltant de la importància de potenciar la reflexió en els infants  per afavorir que desenvolupin estratègies de raonament reflexives davant dels diferents conflictes que poden sorgir en el dia a dia.
Els conflictes formen part de la nostra quotidianitat, formen part de la vida, el que és important és saber triar les estratègies adequades per afrontar-los.  Aquestes estratègies les podem anar aprenent i millorant al llarg de la nostra vida, però com ja sabeu, la infància és un moment d’especial importància i a vegades els adults tendim a donar als infants respostes i perdem l’ oportunitat de que ells mateixos les trobin.
En aquest escrit vull compartir amb vosaltres una tècnica molt útil que ens va arribar al 1974 del la mà dels psicòlegs Spivack i Shure.  El que ens venen a explicar és una manera de poder ensenyar a resoldre conflictes socials als infants (als adults tampoc ens va gens malament aprendre aquest tipus de tècniques).
Es tracta de potenciar cinc tipus de pensaments diferents:

1.    PENSAMENT CAUSAL
·    Què ha passat?
2.    PENSAMENT ALTERNATIU
·    Quines idees tinc de com puc solucionar-ho?
3.    PENSAMENT CONSEQÜENCIAL
·    Quines són les conseqüències de cada solució?
4.    PENSAMENT DE PERSPECTIVA
·    Quina repercussió té en els altres el que jo faci?
5.    PENSAMENT MITJANS-FI
·    Quines són les passes que necessito per posar en pràctica la solució que he triat?

Llegir més …

No facis els deures als fills: llegeix amb ells

Ajudar els nens en les tasques escolars gairebé no té impacte en el seu rendiment                          Maite Gutiérrez   Barcelona

El debat sobre els deures escolars no té fi. Al desembre era l’OCDE, a través de les dades de l’informe PISA, qui assegurava que dedicar més de quatre hores setmanals a aquestes tasques és ineficaç i amb prou feines té fruits positius en els resultats finals. A més, argumentava l’organització, engrandeix la bretxa entre els alumnes més desfavorits i els que menys.

Ara, una altra anàlisi sobre la participació dels pares en la vida escolar fa un altre pas de rosca a la qüestió: ajudar els fills a fer els deures presenta un impacte més aviat baix en el rendiment acadèmic en comparació amb altres factors. En canvi, llegir habitualment amb ells, tenir altes expectatives sobre les seves possibilitats i, en general, interessar-se per què fan a l’escola està relacionat amb millors resultats.
DEBERES
L’estudi Participació familiar i rendiment acadèmic (Educational Research Review), elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, del País Basc, Internacional de La Rioja i l’UNED, ha analitzat 37 treballs publicades sobre aquesta qüestió entre el 2000 i el 2013 i ha quantificat l’efecte de la implicació dels pares en les notes i l’èxit acadèmic dels fills.
Primera conclusió: un suport més gran en les tasques escolars no implica que els nens treguin millors notes. “Són els estudiants amb més dificultats educatives els que necessiten aquest reforç per part dels seus pares, però no els altres”, afirma Enrique Navarro, un dels autors de l’estudi i investigador del grup Neuropsicologia Aplicada a l’Educació.

llegeix més…

 

Mare! no puc parar el meu cap!

La sobrestimulació de les Noves Tecnologies

http://kidsandteensonline.com/2015/02/24/mama-no-puedo-parar-los-pensamientos-que-me-llegan-a-la-cabeza/

“Mamá: no puedo parar los pensamientos que me llegan a la cabeza”
por kidsandteensonline • 24 febrero, 2015 fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardia
Una amiga me comentó hace unos días que su hija, de apenas cinco años de edad, le había sorprendido con este comentario mientras la llevaba a un cumpleaños. Sentada en su sillita, en los asientos traseros del coche, la pequeña se mostraba agobiada y desconcertada. No es la primera madre que me comenta algo parecido, pero en este caso resulta especialmente significativo el hecho de que la niña considerara que los pensamientos le llegaban de fuera..
No se trata del argumento de una película de ficción, al estilo de La invasión de los ultracuerpos, ni tampoco es consecuencia de alguna extraña enfermedad mental, o una situación puntual y pasajera. Tras descartar todo lo descartable, la conclusión no se hace esperar: se trata sin duda de otra niña más alcanzada por lo que denominamos sobreestimulación. En 1997, hace ya dieciocho años, publiqué un libro sobre el consumo de drogas de síntesis entre los adolescentes, en el que hacía referencia exactamente a esta situación. Sin lugar a dudas nos encontramos ante la generación más sobreestimulada de toda la historia de la Humanidad. Hasta hace apenas 50 años los estímulos que recibíamos del exterior eran muy limitados y moderados en relación a los que recibimos hoy en día. Se trataba fundamentalmente de estímulos procedentes de nuestro entorno inmediato, familia, amigos, y las pocas horas a la semana que podíamos pasar viendo un canal de televisión en blanco y negro, o escuchando algún programa de radio.
Hoy, cualquier niño de diez años de nuestro entorno, ha recibido muchísima más información que cualquier otro homo sapiens de los que han pasado por aquí en los últimos 40.000 años.

Llegeix més …

Pares i fills. Gregorio Luri

Gregorio Luri «Los padres que quieran hijos felices tendrán adultos esclavos de los demás»
imatge-gregorio-luri
Para el filósofo Gregorio Luri, buen conocedor del mundo educativo, y autor de «Mejor Educados» (Ariel), es mucho más sensato enseñar a nuestros hijos a superar las frustraciones inevitables que hacerles creer en la posibilidad de un mundo sin frustraciones. Luri, además, es especialmente crítico con aquellos que desean hijos felices. «Primero, yo creo que lo que hay que hacer es amar a la vida, no a la felicidad. Y no se puede amar a las dos al mismo tiempo. Porque la felicidad solo se puede conseguir jibarizando a la vida. Es decir, por medio de la idiocia. Además, no creo que existan los niños felices». Así lo asegura el ensayista navarro para quien la infancia no solo no es feliz, sino que suele ser una edad «terrible».
«La vida es muy compleja. Otra cosa es que pueda haber momentos de gran alegría en la infancia. Pero también puede haberlos diez minutos antes de tu muerte», advierte. «Eso sí, teniendo también claro que no queremos hijos infelices y que lo contrario de la felicidad no es la infelicidad», matiza.
—A cualquier padre que se le pregunte responde que quiere un hijo feliz. Y es abrumadora la sobreoferta de obras de psicología y de noticias que indican el camino más corto para llegar a la felicidad.
—A esos padres les pediría que abrieran los ojos y que me dijeran qué ven. La vida es compleja, llena de incertidumbres, y con un sometimiento terrible al azar. Estoy empezando a pensar que hay un sector de educadores postmodernos que se han convertido en el aliado más fiel de la barbarie, que lo que hacen es ocultar la realidad y sustituirla por una ideología buenista, acaramelada, y de un mundo de «teletubbies».
Personalmente, me resultan más atractivas la valentía y el coraje de afirmar la vida. Tenga usted un hijo feliz y tendrá un adulto esclavo, o de sus deseos irrealizados o de sus frustraciones, o de alguien que le va a mandar en el futuro. Personalmente, me resulta mucho más atractiva la valentía, el coraje de afirmar la vida. Algo que ha sido, por otra parte, la gran tradición occidental desde Homero hasta hace dos días: Querer a la vida a pesar de que esta es injusta, tacaña, austera. No querer a la vida porque  encontramos la forma de diluirnos todos en un acaramelamiento que hasta me parece soez. Ahora la felicidad se entiende como un recorte de las aspiraciones.
—Tampoco queremos hijos infelices.

llegeix més …

 

Generació C, amb C de contrast

Teresa Terrades

ZITS02
Quan va començar la crisi, ells tenien uns deu anys o potser menys.
Feien vacances cada estiu en boniques cases rurals o bé s’escapaven amb els pares a conèixer altres països. Es van acostumar a tenir , amb facilitat, roba de marca i ginys tecnològics d’última generació. Al sortir de l’escola anaven a diverses activitats extraescolars durant la setmana i era freqüent fer algun àpat al restaurant durant el cap de setmana. En funció de les preferències molts d’ells tenien mascotes al jardí casa perquè vivien amb cases hipotecades però amb jardí.
Podien anar a escoles concertades o públiques, una qüestió que depenia més de la postura ideològica dels pares que no pas de la seva butxaca. Perquè els pares han estat persones implicades de manera esforçada i compromesa amb tot allò que ha rodejat la seva infantesa. Tant , que de vegades fins i tot s’han oblidat d’oblidar-los , s’han oblidat d’ells mateixos per tal de fer dels seus fills el seu millor reflex, tant que fins i tot s’han oblidat de deixar-los caure o de deixar-los equivocar o d’ensenyar-los a anar a comprar el pa.
Aquests nois i noies fills de la classe mitjana dels feliços anys dos-mil, han estat els primers a conviure amb aules plenament multiculturals i han contrastat com cap altra generació, els estereotips culturals d’uns i altres. Ells ens han ensenyat com n’eren de pesants les etiquetes i com ens ha costat de gestionar-les, en determinats moments, als més grans.
Els nois i noies dels feliços anys dos mil són la generació C.

llegeix més …

http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/2015/01/12/generacio-c-amb-c-de-contrast/