Carta d’un fill

Aquest text el va portar una mare a l’Escola de Mare i Pares d’Arbúcies. Gràcies!!!

Carta d’un fill

  • No em donis tot el que et demano. De vegades només per saber fins on puc arribar.
  • No em cridis, quan ho fas et respecto menys i també m’ensenyes a fer-ho jo i no ho vull.
  • No estiguis sempre donant-me ordres. Si, de vegades, en lloc de donar-me ordres em demanessis les coses jo les faria ràpidament i de bon grat.
  • Compleix amb les teves promeses, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l i també si es tracta d’un càstig.
  • No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o la meva germana. Si em fas lluir per sobre d’altres persones algú patirà i si em fas estar per sota d’altres el que patiré seré jo.
  • No canvis d’opinió tant sovint respecte les meves tasques. Decideix i manté la decisió. Deixa que faci les coses per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi mai podré aprendre.
  • No diguis mentides davant meu ni em demanis que jo ho faci, malgrat sigui per treure’t d’algun ensurt. Fas que em senti malament i perdi la confiança en el que dius.
  • Quan faci alguna cosa malament no m’exigeixis que et digui perquè ho he fet. A voltes ni jo mateix ho sé.
  • Quan estàs equivocat en alguna cosa, ho has d’admetre, així creixerà l’opinió que tinc de tu i, a més, m’ensenyes a admetre, també, les meves equivocacions.
  • Tracta’m amb la mateixa confiança amb la que tractes als teus amics, pel fet que siguem de la mateixa família no vol dir que no podem tenir confiança.
  • No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo sempre aprendré i faré allò que tu facis encara que no ho diguis. Però mai faré el que tu dius però no fas.
  • Quan t’expliqui un problema meu no em diguis que no tens temps o que no te importància. Tracta de comprendre’m i d’ajudar-me.
  • Estima’m i diguem que m’estimes. A mi m’agrada sentir-t’ho dir encara que tu creguis que esta clar i que no fa falta dir-ho.

Catherine l’Ecuyer: “Un niño ve por primera vez el cielo, y estrena el cielo”

“En cada infant totes les coses del món són fetes de nou i l’univers es posa de nou a prova. Un nen veu per primera vegada al cel, i estrena el cel. Creix meravellat pel que l’envolta. Si et fixes, de camí a l’escola les mares tiren dels nens, només les àvies caminen al costat d’ells”.