Adolescents actuals i sistema educatiu.

José Antonio Marina,  publica El talent dels adolescents (Ariel), on adverteix, recolzant-se en els últims avanços de la neurociència, de la importància de la motivació  durant ant el període de l’adolescència. “Crèiem que la infància era clau, però ara sabem que una mala adolescència pot anul·lar els progressos obtinguts durant l’etapa anterior”, ens diu.(…)Zits by Jerry Scott and Jim Borgman

Ja el títol de llibre (El talent dels adolescents) ens adverteix sobre les intencions del seu autor: “Jo sóc un defensor convençut dels adolescents i per això intento desmuntar  els mites dramàtics, pertorbadors que existeixen sobre aquest període de la vida. D’enterrar el mite de la crisi de l’adolescència i dir als pares i als professors que l’adolescència és l’etapa de la possibilitat, un període en què s’estabilitzen les grans destreses i es creen les grans habilitats”.

L’adolescència no és, com es creu, una etapa biològica, sinó  social;  un “invent” que neix fruit de la necessitat, certa, de retardar l’edat d’incorporació al treball en les societats lliures. Aquest invent es torna “perillós” si els educadors s’obstinen a turmentar als adolescents dient-los que tot el que fan, o proposen, és producte de la seva desorientació.

llegir més …

7 conductes paternals que eviten que els nostres fills creixin!

Es verdad que los padres normalmente intentan ayudar a sus hijos en todo lo que pueden, pero a veces no saben cuál es la mejor forma para potenciar el liderazgo. Para eso, Forbes EEUU ha recopilado algunas conductas negativas que suelen tener los padres, por el Dr. Tim Elmore. Él es el fundador y presidente de la organización “Growing Leaders” que ayuda a los jóvenes a convertirse en líderes. Además ha escrito varios libros sobre el tema como “Generation iY: OurLast Chance to Save Their Future” o “Artificial Maturity: Helping Kids Meet the Challenges of Becoming Authentic Adults”.  20163__20_b_2

Estas serían las 7 conductas que evitan que vuestros hijos se conviertan en líderes.

1. No dejar que los niños experimenten el riesgo.

2. Rescatar demasiado rápido.

3. Mostrar entusiasmo con facilidad.

4. Recompensar cada logro.

5. No compartir los errores del pasado.

6. Confundir inteligencia, talento e influencia con madurez.

7. No practicar lo que predicas.
 
llegir més …

L’ofici d’educar

altaveu_fitxaSi aneu amb cotxe, o aneu a córrer, o espereu l’autobús, o el metro, o el tren,… podeu fer “podcasting” i baixar-vos els programes de l’ofici d’educar!!!

http://www.catradio.cat/programa/1647/Lofici-deducar

Enguany tracta aquests temes:

  1. Per canviar el món canviem l’educació
  2. Maternitat i criança conscients
  3. La relació entre pares i fills
  4. Caín i Abel. La rivalitat entre germans
  5. L’art de posar límits
  6. Com ajudar els nens a través de la PNL
  7. Viatjar amb nens
  8. Ioga i meditació a l’escola
  9. Les pors i l’aprenentatge de la valentia
  10. Mai és tard per tenir una infància feliç
  11. El joc com a aprenentatge
  12. Com explicar la mort als nens
  13. Com interpretar els somnis amb els nens
  14. Educar en la sorpresa

Les pors i l’aprenentatge de la valentia

nino-miedo

Que el filòsof José Antonio Marina reconegui que «tots tenim pors» pot resultar tranquil·litzador. Encara que hi hagi un matís que les persones, segons aquest investigador, hauríem de tenir clar. «Hi ha pors que ens protegeixen i pors que ens destrueixen. Aquestes darreres són els nostres enemics i com a tal cal declara-los la guerra». Aquesta batalla de Marina està especialment dirigida als nens, perquè les seves pors, assegura, «poden arribar a entorpir el seu desenvolupament». Sobre com ensenyar-los a afrontar i vèncer versa el seu últim llibre, «Les pors i l’aprenentatge de la valentia», tota una pedagogia del coratge.

  • Diu Vostè que hi ha pors que ens protegeixen, i pors que ens destrueixen. Per què de vegades aconsegueix dominar la por?
  • Perquè és molt astut, és molt subtil, ens enganya amb molta facilitat. Enganya perquè ens presenta com a solució just allò que cal evitar, que és la fugida. I amb molt bones raons. Per exemple: una persona a qui li fa por anar a una festa, en comptes de dir “em fa por la festa”, el que pensa és “si serà molt avorrida, per a què aniré, a més no he de posar-me, i a sobre que bé, perquè fan una pelicula a la tele”. Acaba no anant, i la seva decisió el tranquil·litza momentàniament. Però la solitud és un antídot fals contra la por social. Fals perquè en realitat ho està alimentant. A la por cal tenir veritable odi. Cal declarar-li la guerra.
  • Aquest Llibre està dedicat a les pors infantils i adolescents. Què hem de veure els pares en les pors dels nostres fills?
  • Molt.

llegir més…

Fills sobreexposats a Facebook?

fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardiaEls experts alerten dels riscos que comporta la tendència a exhibir imatges dels fills a les Xarxes socials: les fotos són per sempre.

Sense caure en alarmismes, els experts alerten del risc que corren els pares que sobreexposen els seus fills a les xarxes socials, com ara Facebook. D’una banda, no sempre es té en compte que les fotos que es pengen a internet després són impossibles d’esborrar. De l’altra, els especialistes alerten que són els joves els que han de configurar la seva pròpia identitat digital, sense rebre interferències per part dels pares. Els fills hereten una genètica, s’intenta donar-los una bona educació i, això és nou, molts dels nens d’avui dia es trobaran d’aquí a uns anys amb una biografia digital construïda pels seus pares. El costum cada dia més estès de penjar fotos –en aquest cas de la canalla– a les xarxes socials ja té nom: l’oversharenting (pares que sobrecomparteixen). I el mateix nom convida a la reflexió crítica, a plantejar-se on s’ha de posar la frontera a l’hora d’ensenyar l’àlbum familiar al món digital

llegir més…

Cinc raons per deixar de dir “Molt bé”!

Sortiu a un lloc de jocs, visiteu una escola o apareixes a la festa d’aniversari d’un nen, i hi ha una frase que de segur escoltaràs: “Molt bé!”. Fins i tot els nadons petits són elogiats per ajuntar les seves mans (“Bonic aplaudiment!”). A alguns de nosaltres se’ns escapen aquests judicis sobre els nostres nens al punt que gairebé es converteix en un tic verbal.

Molts llibres i articles adverteixen en contra de recórrer al càstig, des d’enganxar fins l’aïllament forçat (“temps fora”). Ocasionalment algú fins i tot ens demanarà que reconsiderems la pràctica de subornar als nens amb adhesius o menjar. Però vostè haurà de buscar àrduament per trobar una paraula que desanimi el que és eufemísticament anomenat reforç positiu.

Perquè no hi hagi cap malentès, el punt aquí no és qüestionar la importància de donar suport i incentivar als nens, la necessitat d’estimar i abraçar i ajudar-los a sentir-se bé amb ells mateixos. Els elogis, però, són una història completament diferent. Aquí explico perquè.

Continua llegint….

El cor batega millor quan sóm agraïts!

Sabies que la gratitud és l’emoció més saludable per l’organisme? Laura Mari, consultora, coach i experta en intel·ligència emocional, ens dóna en aquesta entrevista alguns consells clau que afavoriran l’autoconsicència i autorregulació emocional dels nens, com fomentar que siguin agraïts.

Què creu que passaria si els nens aprenguessin educació emocional des de ben petits, a l’escola? Com es mourien aquests nens en el món laboral?

S’ha demostrat que els nens i nenes que s’han format en educació emocional disposen de millor autoconeixement i autoregulació emocional. Aquest tipus de persones, quan treballen en una organització, generen un millor clima laboral que influeix directament en la salut de l’empresa. Fins i tot, s’ha demostrat que tenen la pressió arterial més baixa.

Això és una bona prova de la importància de l’educació emocional…

A més, els nens i nenes (futurs treballadors) que saben autoregular-se tenen més empatia i són capaços de treure el millor dels altres, adequant els rols a les capacitats de cadascú. Quan la gent se sent compresa, es compromet més amb l’organització, i el compromís és el resultat d’una organització sana. També s’ha demostrat que els alumnes que fan un bon ús de les emocions desenvolupen un lideratge positiu.

Com és un nen líder?

El lideratge dels nens és molt diferent al lideratge dels adults. Sovint, un nen que exerceix el lideratge al pati, imposant-se als altres perquè és el més fort o el millor jugant al futbol, no serà un líder en el futur. Un líder és una persona molt flexible que posa les necessitats dels altres per davant de les seves, que té un objectiu i aconsegueix que els altres el comparteixin. És aquell que té impacte i una influència positiva en el grup.

El cor batega millor si som agraïts

Cal dir “Ho sento”, “Perdó”?

No ensenyis als teus fills a dir “HO SENTO”

La professora de preescolar Ann Hardesty McKinley comparteix el seu mètode per ensenyar empatia als seus preescolars. Els nens/es a aquesta edat no entenen les paraules “ho sento”, ella ens diu, “aleshores, els ensenyo el que vol dir ho sento”.

Jo sóc la peculiar professora de preescolar que no obliga els nens a dir “ho sento” quan fereixen a un company amb paraules o accions. El que si faig, és que li preguntin al seu company, “estàs bé?” Algunes vegades la resposta és “Sí”, però la majoria de les vegades és “No”. Després els dic que vagin i preguntin: “Que puc fer perquè et sentis millor?”, en aquest moment, els faig suggeriments de què fer: “Necessites ajuda per reconstruir la teva torre de blocs? Necessites una abraçada? Una tovallola de paper mullada faria sentir millor el dolor d’aquest cop? Vols que et deixi sòl?”. És que això funciona perquè passem per aquestes situacions a la tardor, i a la primavera quan algun noi/a cau al parc de jocs, altres nens corren fins on hi ha el i li pregunten: “Estàs bé? Què puc fer perquè et sentis millor?”.

El fons d’això és que no estem buscant culpables, estem marcant la diferència.

Imagen

No le enseñes a tus hijos a decir “LO SIENTO”