El cor batega millor quan sóm agraïts!

Sabies que la gratitud és l’emoció més saludable per l’organisme? Laura Mari, consultora, coach i experta en intel·ligència emocional, ens dóna en aquesta entrevista alguns consells clau que afavoriran l’autoconsicència i autorregulació emocional dels nens, com fomentar que siguin agraïts.

Què creu que passaria si els nens aprenguessin educació emocional des de ben petits, a l’escola? Com es mourien aquests nens en el món laboral?

S’ha demostrat que els nens i nenes que s’han format en educació emocional disposen de millor autoconeixement i autoregulació emocional. Aquest tipus de persones, quan treballen en una organització, generen un millor clima laboral que influeix directament en la salut de l’empresa. Fins i tot, s’ha demostrat que tenen la pressió arterial més baixa.

Això és una bona prova de la importància de l’educació emocional…

A més, els nens i nenes (futurs treballadors) que saben autoregular-se tenen més empatia i són capaços de treure el millor dels altres, adequant els rols a les capacitats de cadascú. Quan la gent se sent compresa, es compromet més amb l’organització, i el compromís és el resultat d’una organització sana. També s’ha demostrat que els alumnes que fan un bon ús de les emocions desenvolupen un lideratge positiu.

Com és un nen líder?

El lideratge dels nens és molt diferent al lideratge dels adults. Sovint, un nen que exerceix el lideratge al pati, imposant-se als altres perquè és el més fort o el millor jugant al futbol, no serà un líder en el futur. Un líder és una persona molt flexible que posa les necessitats dels altres per davant de les seves, que té un objectiu i aconsegueix que els altres el comparteixin. És aquell que té impacte i una influència positiva en el grup.

El cor batega millor si som agraïts

Cal dir “Ho sento”, “Perdó”?

No ensenyis als teus fills a dir “HO SENTO”

La professora de preescolar Ann Hardesty McKinley comparteix el seu mètode per ensenyar empatia als seus preescolars. Els nens/es a aquesta edat no entenen les paraules “ho sento”, ella ens diu, “aleshores, els ensenyo el que vol dir ho sento”.

Jo sóc la peculiar professora de preescolar que no obliga els nens a dir “ho sento” quan fereixen a un company amb paraules o accions. El que si faig, és que li preguntin al seu company, “estàs bé?” Algunes vegades la resposta és “Sí”, però la majoria de les vegades és “No”. Després els dic que vagin i preguntin: “Que puc fer perquè et sentis millor?”, en aquest moment, els faig suggeriments de què fer: “Necessites ajuda per reconstruir la teva torre de blocs? Necessites una abraçada? Una tovallola de paper mullada faria sentir millor el dolor d’aquest cop? Vols que et deixi sòl?”. És que això funciona perquè passem per aquestes situacions a la tardor, i a la primavera quan algun noi/a cau al parc de jocs, altres nens corren fins on hi ha el i li pregunten: “Estàs bé? Què puc fer perquè et sentis millor?”.

El fons d’això és que no estem buscant culpables, estem marcant la diferència.

Imagen

No le enseñes a tus hijos a decir “LO SIENTO”