No facis els deures als fills: llegeix amb ells

Ajudar els nens en les tasques escolars gairebé no té impacte en el seu rendiment                          Maite Gutiérrez   Barcelona

El debat sobre els deures escolars no té fi. Al desembre era l’OCDE, a través de les dades de l’informe PISA, qui assegurava que dedicar més de quatre hores setmanals a aquestes tasques és ineficaç i amb prou feines té fruits positius en els resultats finals. A més, argumentava l’organització, engrandeix la bretxa entre els alumnes més desfavorits i els que menys.

Ara, una altra anàlisi sobre la participació dels pares en la vida escolar fa un altre pas de rosca a la qüestió: ajudar els fills a fer els deures presenta un impacte més aviat baix en el rendiment acadèmic en comparació amb altres factors. En canvi, llegir habitualment amb ells, tenir altes expectatives sobre les seves possibilitats i, en general, interessar-se per què fan a l’escola està relacionat amb millors resultats.
DEBERES
L’estudi Participació familiar i rendiment acadèmic (Educational Research Review), elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, del País Basc, Internacional de La Rioja i l’UNED, ha analitzat 37 treballs publicades sobre aquesta qüestió entre el 2000 i el 2013 i ha quantificat l’efecte de la implicació dels pares en les notes i l’èxit acadèmic dels fills.
Primera conclusió: un suport més gran en les tasques escolars no implica que els nens treguin millors notes. “Són els estudiants amb més dificultats educatives els que necessiten aquest reforç per part dels seus pares, però no els altres”, afirma Enrique Navarro, un dels autors de l’estudi i investigador del grup Neuropsicologia Aplicada a l’Educació.

llegeix més…

 

Mare! no puc parar el meu cap!

La sobrestimulació de les Noves Tecnologies

http://kidsandteensonline.com/2015/02/24/mama-no-puedo-parar-los-pensamientos-que-me-llegan-a-la-cabeza/

“Mamá: no puedo parar los pensamientos que me llegan a la cabeza”
por kidsandteensonline • 24 febrero, 2015 fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardia
Una amiga me comentó hace unos días que su hija, de apenas cinco años de edad, le había sorprendido con este comentario mientras la llevaba a un cumpleaños. Sentada en su sillita, en los asientos traseros del coche, la pequeña se mostraba agobiada y desconcertada. No es la primera madre que me comenta algo parecido, pero en este caso resulta especialmente significativo el hecho de que la niña considerara que los pensamientos le llegaban de fuera..
No se trata del argumento de una película de ficción, al estilo de La invasión de los ultracuerpos, ni tampoco es consecuencia de alguna extraña enfermedad mental, o una situación puntual y pasajera. Tras descartar todo lo descartable, la conclusión no se hace esperar: se trata sin duda de otra niña más alcanzada por lo que denominamos sobreestimulación. En 1997, hace ya dieciocho años, publiqué un libro sobre el consumo de drogas de síntesis entre los adolescentes, en el que hacía referencia exactamente a esta situación. Sin lugar a dudas nos encontramos ante la generación más sobreestimulada de toda la historia de la Humanidad. Hasta hace apenas 50 años los estímulos que recibíamos del exterior eran muy limitados y moderados en relación a los que recibimos hoy en día. Se trataba fundamentalmente de estímulos procedentes de nuestro entorno inmediato, familia, amigos, y las pocas horas a la semana que podíamos pasar viendo un canal de televisión en blanco y negro, o escuchando algún programa de radio.
Hoy, cualquier niño de diez años de nuestro entorno, ha recibido muchísima más información que cualquier otro homo sapiens de los que han pasado por aquí en los últimos 40.000 años.

Llegeix més …

Pares i fills. Gregorio Luri

Gregorio Luri «Los padres que quieran hijos felices tendrán adultos esclavos de los demás»
imatge-gregorio-luri
Para el filósofo Gregorio Luri, buen conocedor del mundo educativo, y autor de «Mejor Educados» (Ariel), es mucho más sensato enseñar a nuestros hijos a superar las frustraciones inevitables que hacerles creer en la posibilidad de un mundo sin frustraciones. Luri, además, es especialmente crítico con aquellos que desean hijos felices. «Primero, yo creo que lo que hay que hacer es amar a la vida, no a la felicidad. Y no se puede amar a las dos al mismo tiempo. Porque la felicidad solo se puede conseguir jibarizando a la vida. Es decir, por medio de la idiocia. Además, no creo que existan los niños felices». Así lo asegura el ensayista navarro para quien la infancia no solo no es feliz, sino que suele ser una edad «terrible».
«La vida es muy compleja. Otra cosa es que pueda haber momentos de gran alegría en la infancia. Pero también puede haberlos diez minutos antes de tu muerte», advierte. «Eso sí, teniendo también claro que no queremos hijos infelices y que lo contrario de la felicidad no es la infelicidad», matiza.
—A cualquier padre que se le pregunte responde que quiere un hijo feliz. Y es abrumadora la sobreoferta de obras de psicología y de noticias que indican el camino más corto para llegar a la felicidad.
—A esos padres les pediría que abrieran los ojos y que me dijeran qué ven. La vida es compleja, llena de incertidumbres, y con un sometimiento terrible al azar. Estoy empezando a pensar que hay un sector de educadores postmodernos que se han convertido en el aliado más fiel de la barbarie, que lo que hacen es ocultar la realidad y sustituirla por una ideología buenista, acaramelada, y de un mundo de «teletubbies».
Personalmente, me resultan más atractivas la valentía y el coraje de afirmar la vida. Tenga usted un hijo feliz y tendrá un adulto esclavo, o de sus deseos irrealizados o de sus frustraciones, o de alguien que le va a mandar en el futuro. Personalmente, me resulta mucho más atractiva la valentía, el coraje de afirmar la vida. Algo que ha sido, por otra parte, la gran tradición occidental desde Homero hasta hace dos días: Querer a la vida a pesar de que esta es injusta, tacaña, austera. No querer a la vida porque  encontramos la forma de diluirnos todos en un acaramelamiento que hasta me parece soez. Ahora la felicidad se entiende como un recorte de las aspiraciones.
—Tampoco queremos hijos infelices.

llegeix més …

 

Generació C, amb C de contrast

Teresa Terrades

ZITS02
Quan va començar la crisi, ells tenien uns deu anys o potser menys.
Feien vacances cada estiu en boniques cases rurals o bé s’escapaven amb els pares a conèixer altres països. Es van acostumar a tenir , amb facilitat, roba de marca i ginys tecnològics d’última generació. Al sortir de l’escola anaven a diverses activitats extraescolars durant la setmana i era freqüent fer algun àpat al restaurant durant el cap de setmana. En funció de les preferències molts d’ells tenien mascotes al jardí casa perquè vivien amb cases hipotecades però amb jardí.
Podien anar a escoles concertades o públiques, una qüestió que depenia més de la postura ideològica dels pares que no pas de la seva butxaca. Perquè els pares han estat persones implicades de manera esforçada i compromesa amb tot allò que ha rodejat la seva infantesa. Tant , que de vegades fins i tot s’han oblidat d’oblidar-los , s’han oblidat d’ells mateixos per tal de fer dels seus fills el seu millor reflex, tant que fins i tot s’han oblidat de deixar-los caure o de deixar-los equivocar o d’ensenyar-los a anar a comprar el pa.
Aquests nois i noies fills de la classe mitjana dels feliços anys dos-mil, han estat els primers a conviure amb aules plenament multiculturals i han contrastat com cap altra generació, els estereotips culturals d’uns i altres. Ells ens han ensenyat com n’eren de pesants les etiquetes i com ens ha costat de gestionar-les, en determinats moments, als més grans.
Els nois i noies dels feliços anys dos mil són la generació C.

llegeix més …

http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/2015/01/12/generacio-c-amb-c-de-contrast/

 

Luis Rojas Marcos: “És millor dir-li al teu fill «Has fet un desastre» que «Ets un desastre»”

ANTONI BASSAS | Actualitzada el 07/12/2014 00:00
“Els nens, a partir dels 4 anys i fins als 16, són el que escolten d’altres persones”, diu el psiquiatre, que apunta que “sempre es pot trobar alguna cosa positiva en el que fan els nens”  que-no-Pero-ha-mes_ARAIMA20141207_0036_18

Per què sempre volem el que no tenim?
Els éssers humans busquem metes noves. I a sobre ara vivim en una cultura plena de possibilitats. Mai no hi havia hagut tantes opcions. Però no estic segur que sempre vulguem alguna cosa perquè no la tenim.

Comte-Sponville diu que quan no tenim una cosa, patim, i que quan la tenim, ens avorrim. La solució és desitjar el que tenim.
Sí, indubtablement. Però jo diria que la majoria gaudim de moltes coses que tenim. Per exemple, amb el menjar: repetim els plats que ens agraden. O certs tipus de literatura, que ens hi aficionem i continuem amb ells, no? Però de tant en tant és bo canviar i posar-nos reptes.

En les 303 idees dels seu llibre hi ha de tot, però n’hi ha moltes referides a les relacions de parella. ¿Ens enganyem gaire dient amor al que en el fons és desig?
Els éssers humans tenim la capacitat de vincular sexe amb sentiments, il·lusions, imaginacions i amor. L’enamorament, molt intens, el flechazo, seria el primer moment, i després ve l’amor a llarg termini. Tot això ho pot rodejar l’acte sexual. Pot haver-hi amor sense sexe però no hi ha dubte que el sexe és la base fonamental d’una relació.

Joan Capri deia en un dels seus populars monòlegs: “L’amor se’n va, però ella es queda”.

Llegir més…

Entrevista en directe: LUÍS ROJAS MARCOS I ANTONI BASSAS

15 recomanacions per augmentar l’autoestima en els nostres infants.

por Laura Torres Gómez-Hidalgo

Comencem l’any amb algunes recomanacions per fomentar l’autoestima dels nostres infants:
*  Estar presents, tenir-los  en consideració. Dedicar-los-hi temps exclusiu, escoltar-los amb atenció quan et parlin, mirant-los, donant mostres que escoltes i t’interesses.   https://www.facebook.com/JuliaPaesOficial/photos_stream
* Fomentar la responsabilitats, fomentar la seva autonomia.
* Facilitar la seva relació amb altres nens
* Establir normes i pautes
* No comparar

llegir més…

Adolescents actuals i sistema educatiu.

José Antonio Marina,  publica El talent dels adolescents (Ariel), on adverteix, recolzant-se en els últims avanços de la neurociència, de la importància de la motivació  durant ant el període de l’adolescència. “Crèiem que la infància era clau, però ara sabem que una mala adolescència pot anul·lar els progressos obtinguts durant l’etapa anterior”, ens diu.(…)Zits by Jerry Scott and Jim Borgman

Ja el títol de llibre (El talent dels adolescents) ens adverteix sobre les intencions del seu autor: “Jo sóc un defensor convençut dels adolescents i per això intento desmuntar  els mites dramàtics, pertorbadors que existeixen sobre aquest període de la vida. D’enterrar el mite de la crisi de l’adolescència i dir als pares i als professors que l’adolescència és l’etapa de la possibilitat, un període en què s’estabilitzen les grans destreses i es creen les grans habilitats”.

L’adolescència no és, com es creu, una etapa biològica, sinó  social;  un “invent” que neix fruit de la necessitat, certa, de retardar l’edat d’incorporació al treball en les societats lliures. Aquest invent es torna “perillós” si els educadors s’obstinen a turmentar als adolescents dient-los que tot el que fan, o proposen, és producte de la seva desorientació.

llegir més …

7 conductes paternals que eviten que els nostres fills creixin!

Es verdad que los padres normalmente intentan ayudar a sus hijos en todo lo que pueden, pero a veces no saben cuál es la mejor forma para potenciar el liderazgo. Para eso, Forbes EEUU ha recopilado algunas conductas negativas que suelen tener los padres, por el Dr. Tim Elmore. Él es el fundador y presidente de la organización “Growing Leaders” que ayuda a los jóvenes a convertirse en líderes. Además ha escrito varios libros sobre el tema como “Generation iY: OurLast Chance to Save Their Future” o “Artificial Maturity: Helping Kids Meet the Challenges of Becoming Authentic Adults”.  20163__20_b_2

Estas serían las 7 conductas que evitan que vuestros hijos se conviertan en líderes.

1. No dejar que los niños experimenten el riesgo.

2. Rescatar demasiado rápido.

3. Mostrar entusiasmo con facilidad.

4. Recompensar cada logro.

5. No compartir los errores del pasado.

6. Confundir inteligencia, talento e influencia con madurez.

7. No practicar lo que predicas.
 
llegir més …

L’ofici d’educar

altaveu_fitxaSi aneu amb cotxe, o aneu a córrer, o espereu l’autobús, o el metro, o el tren,… podeu fer “podcasting” i baixar-vos els programes de l’ofici d’educar!!!

http://www.catradio.cat/programa/1647/Lofici-deducar

Enguany tracta aquests temes:

  1. Per canviar el món canviem l’educació
  2. Maternitat i criança conscients
  3. La relació entre pares i fills
  4. Caín i Abel. La rivalitat entre germans
  5. L’art de posar límits
  6. Com ajudar els nens a través de la PNL
  7. Viatjar amb nens
  8. Ioga i meditació a l’escola
  9. Les pors i l’aprenentatge de la valentia
  10. Mai és tard per tenir una infància feliç
  11. El joc com a aprenentatge
  12. Com explicar la mort als nens
  13. Com interpretar els somnis amb els nens
  14. Educar en la sorpresa