Generació C, amb C de contrast

Teresa Terrades

ZITS02
Quan va començar la crisi, ells tenien uns deu anys o potser menys.
Feien vacances cada estiu en boniques cases rurals o bé s’escapaven amb els pares a conèixer altres països. Es van acostumar a tenir , amb facilitat, roba de marca i ginys tecnològics d’última generació. Al sortir de l’escola anaven a diverses activitats extraescolars durant la setmana i era freqüent fer algun àpat al restaurant durant el cap de setmana. En funció de les preferències molts d’ells tenien mascotes al jardí casa perquè vivien amb cases hipotecades però amb jardí.
Podien anar a escoles concertades o públiques, una qüestió que depenia més de la postura ideològica dels pares que no pas de la seva butxaca. Perquè els pares han estat persones implicades de manera esforçada i compromesa amb tot allò que ha rodejat la seva infantesa. Tant , que de vegades fins i tot s’han oblidat d’oblidar-los , s’han oblidat d’ells mateixos per tal de fer dels seus fills el seu millor reflex, tant que fins i tot s’han oblidat de deixar-los caure o de deixar-los equivocar o d’ensenyar-los a anar a comprar el pa.
Aquests nois i noies fills de la classe mitjana dels feliços anys dos-mil, han estat els primers a conviure amb aules plenament multiculturals i han contrastat com cap altra generació, els estereotips culturals d’uns i altres. Ells ens han ensenyat com n’eren de pesants les etiquetes i com ens ha costat de gestionar-les, en determinats moments, als més grans.
Els nois i noies dels feliços anys dos mil són la generació C.

llegeix més …

http://mestres.ara.cat/mobreslaporta/2015/01/12/generacio-c-amb-c-de-contrast/

 

Adolescents actuals i sistema educatiu.

José Antonio Marina,  publica El talent dels adolescents (Ariel), on adverteix, recolzant-se en els últims avanços de la neurociència, de la importància de la motivació  durant ant el període de l’adolescència. “Crèiem que la infància era clau, però ara sabem que una mala adolescència pot anul·lar els progressos obtinguts durant l’etapa anterior”, ens diu.(…)Zits by Jerry Scott and Jim Borgman

Ja el títol de llibre (El talent dels adolescents) ens adverteix sobre les intencions del seu autor: “Jo sóc un defensor convençut dels adolescents i per això intento desmuntar  els mites dramàtics, pertorbadors que existeixen sobre aquest període de la vida. D’enterrar el mite de la crisi de l’adolescència i dir als pares i als professors que l’adolescència és l’etapa de la possibilitat, un període en què s’estabilitzen les grans destreses i es creen les grans habilitats”.

L’adolescència no és, com es creu, una etapa biològica, sinó  social;  un “invent” que neix fruit de la necessitat, certa, de retardar l’edat d’incorporació al treball en les societats lliures. Aquest invent es torna “perillós” si els educadors s’obstinen a turmentar als adolescents dient-los que tot el que fan, o proposen, és producte de la seva desorientació.

llegir més …

Proposta de contracte pare/mare-fill/a-mòbil!!!

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 anys, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el regal, però no venia sol! La seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valuós mòbil.

Aquí teniu les normes:

  1. És el meu telèfon. Jo l’he pagat. Jo te’l deixo a tu.
  2. Jo sempre coneixeré la contrasenya.
  3. Si sona, agafa’l. És un telèfon. Digues ”hola”, fes gala de les teves maneres. Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ”Mama” o “Papa”. Mai!
  4. Li donaràs el telèfon a…

Segueix llegint…

Informació extreta de “El confidencial”/ampa INS SILS, adaptació M. Helena Tolosa.

Un estudi retarda la maduresa dels joves fins els 27 anys….

La maduresa psicològica depèn de nombroses variables: al desenvolupament cerebral de cada persona es sumen els factors socials i de l’entorn, experiències o vivències. “Les famílies haurien d’anar cedint responsabilitats i espai propi als adolescents, i veure com van responent, si sempre se’ls tracta com a nens, seguiran comportant-se com a tals, per a ells és molt més còmode”.

Programa de Catalunya Ràdio on es parla amb l’autora de l’estudi.