Pares i fills. Gregorio Luri

Gregorio Luri «Los padres que quieran hijos felices tendrán adultos esclavos de los demás»
imatge-gregorio-luri
Para el filósofo Gregorio Luri, buen conocedor del mundo educativo, y autor de «Mejor Educados» (Ariel), es mucho más sensato enseñar a nuestros hijos a superar las frustraciones inevitables que hacerles creer en la posibilidad de un mundo sin frustraciones. Luri, además, es especialmente crítico con aquellos que desean hijos felices. «Primero, yo creo que lo que hay que hacer es amar a la vida, no a la felicidad. Y no se puede amar a las dos al mismo tiempo. Porque la felicidad solo se puede conseguir jibarizando a la vida. Es decir, por medio de la idiocia. Además, no creo que existan los niños felices». Así lo asegura el ensayista navarro para quien la infancia no solo no es feliz, sino que suele ser una edad «terrible».
«La vida es muy compleja. Otra cosa es que pueda haber momentos de gran alegría en la infancia. Pero también puede haberlos diez minutos antes de tu muerte», advierte. «Eso sí, teniendo también claro que no queremos hijos infelices y que lo contrario de la felicidad no es la infelicidad», matiza.
—A cualquier padre que se le pregunte responde que quiere un hijo feliz. Y es abrumadora la sobreoferta de obras de psicología y de noticias que indican el camino más corto para llegar a la felicidad.
—A esos padres les pediría que abrieran los ojos y que me dijeran qué ven. La vida es compleja, llena de incertidumbres, y con un sometimiento terrible al azar. Estoy empezando a pensar que hay un sector de educadores postmodernos que se han convertido en el aliado más fiel de la barbarie, que lo que hacen es ocultar la realidad y sustituirla por una ideología buenista, acaramelada, y de un mundo de «teletubbies».
Personalmente, me resultan más atractivas la valentía y el coraje de afirmar la vida. Tenga usted un hijo feliz y tendrá un adulto esclavo, o de sus deseos irrealizados o de sus frustraciones, o de alguien que le va a mandar en el futuro. Personalmente, me resulta mucho más atractiva la valentía, el coraje de afirmar la vida. Algo que ha sido, por otra parte, la gran tradición occidental desde Homero hasta hace dos días: Querer a la vida a pesar de que esta es injusta, tacaña, austera. No querer a la vida porque  encontramos la forma de diluirnos todos en un acaramelamiento que hasta me parece soez. Ahora la felicidad se entiende como un recorte de las aspiraciones.
—Tampoco queremos hijos infelices.

llegeix més …

 

Luis Rojas Marcos: “És millor dir-li al teu fill «Has fet un desastre» que «Ets un desastre»”

ANTONI BASSAS | Actualitzada el 07/12/2014 00:00
“Els nens, a partir dels 4 anys i fins als 16, són el que escolten d’altres persones”, diu el psiquiatre, que apunta que “sempre es pot trobar alguna cosa positiva en el que fan els nens”  que-no-Pero-ha-mes_ARAIMA20141207_0036_18

Per què sempre volem el que no tenim?
Els éssers humans busquem metes noves. I a sobre ara vivim en una cultura plena de possibilitats. Mai no hi havia hagut tantes opcions. Però no estic segur que sempre vulguem alguna cosa perquè no la tenim.

Comte-Sponville diu que quan no tenim una cosa, patim, i que quan la tenim, ens avorrim. La solució és desitjar el que tenim.
Sí, indubtablement. Però jo diria que la majoria gaudim de moltes coses que tenim. Per exemple, amb el menjar: repetim els plats que ens agraden. O certs tipus de literatura, que ens hi aficionem i continuem amb ells, no? Però de tant en tant és bo canviar i posar-nos reptes.

En les 303 idees dels seu llibre hi ha de tot, però n’hi ha moltes referides a les relacions de parella. ¿Ens enganyem gaire dient amor al que en el fons és desig?
Els éssers humans tenim la capacitat de vincular sexe amb sentiments, il·lusions, imaginacions i amor. L’enamorament, molt intens, el flechazo, seria el primer moment, i després ve l’amor a llarg termini. Tot això ho pot rodejar l’acte sexual. Pot haver-hi amor sense sexe però no hi ha dubte que el sexe és la base fonamental d’una relació.

Joan Capri deia en un dels seus populars monòlegs: “L’amor se’n va, però ella es queda”.

Llegir més…

Entrevista en directe: LUÍS ROJAS MARCOS I ANTONI BASSAS

7 conductes paternals que eviten que els nostres fills creixin!

Es verdad que los padres normalmente intentan ayudar a sus hijos en todo lo que pueden, pero a veces no saben cuál es la mejor forma para potenciar el liderazgo. Para eso, Forbes EEUU ha recopilado algunas conductas negativas que suelen tener los padres, por el Dr. Tim Elmore. Él es el fundador y presidente de la organización “Growing Leaders” que ayuda a los jóvenes a convertirse en líderes. Además ha escrito varios libros sobre el tema como “Generation iY: OurLast Chance to Save Their Future” o “Artificial Maturity: Helping Kids Meet the Challenges of Becoming Authentic Adults”.  20163__20_b_2

Estas serían las 7 conductas que evitan que vuestros hijos se conviertan en líderes.

1. No dejar que los niños experimenten el riesgo.

2. Rescatar demasiado rápido.

3. Mostrar entusiasmo con facilidad.

4. Recompensar cada logro.

5. No compartir los errores del pasado.

6. Confundir inteligencia, talento e influencia con madurez.

7. No practicar lo que predicas.
 
llegir més …

Educant els fills en la incertesa

“Educar els fills mai va ser fàcil, i en una societat sense certeses encara ho és menys. Si no sabem què necessitaran en el futur, la clau és criar-los, com diuen els experts, com joncs: dotar-los d’una base psicològica forta i actituds flexibles que els permetin adaptar-se.amics La situació actual ofereix poques seguretats i certeses, des del punt de vista individual i col·lectiu. Conceptes com formació, carrera professional, ocupació estable, habitatge en propietat, domicili habitual, parella o família estan en transformació, i moltes de les idees i creences que durant anys han servit de referència o han regit la societat estan en crisi. En aquestes circumstàncies, la tasca d’educar es complica perquè pares i mares han d’afrontar problemes per als que no poden usar els mètodes que els seus pares van utilitzar amb ells. “Cada generació ho té més difícil que l’anterior per educar perquè fa cent generacions -per dir una xifra-, tot el que havia d’aprendre un nen li ho podien ensenyar els seus pares, i avui els pares ni tan sols saben què ha d’aprendre el fill o han d’aprendre ells”, explica Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid (…)”.

Llegir tot l’article

Els dotze errors més comuns dels pares

Com educar bé als fills és una preocupació freqüent entre els pares. Saber què fer en cada situació i com afrontar cada conflicte no és fàcil ni hi ha receptes màgiques. Sí que pot resultar més senzill saber què no fer, quins són els errors bàsics d’evitar. Un dels errors més comuns és protegir en excés els fills.

L’educació dels fills provoca moltes inseguretats i no poques angoixes a molts pares. Ho estaré fent bé? L’hauria d’haver castigat? M’hauré passat de dur? Seré massa tou? Com faig perquè m’obeeixi?…

Psicòlegs i pedagogs expliquen que potser restaria pressió als progenitors modificar les seves expectatives: enlloc d’aspirar a fer-ho tot bé, plantejar no fer-ho malament i, sobretot, evitar els errors més nocius a l’hora d’educar…

Uno-de-los-errores-mas-comunes_54365610835_51351706917_600_226

Segueix llegint…

Los doce errores más comunes (1)

Si no vigilem, farem unes criatures molt neuròtiques

“El problema no són ni els pares ni els nens, sinó la relació que s’estableix. En la majoria dels casos cal reconduir els lligams afectius. Els pares estimen els fills, però de vegades aquests no se senten estimats perquè tot el dia estan rebent crítiques, i aleshores es formen una idea d’ells mateixos nefasta”.