Mare! no puc parar el meu cap!

La sobrestimulació de les Noves Tecnologies

http://kidsandteensonline.com/2015/02/24/mama-no-puedo-parar-los-pensamientos-que-me-llegan-a-la-cabeza/

“Mamá: no puedo parar los pensamientos que me llegan a la cabeza”
por kidsandteensonline • 24 febrero, 2015 fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardia
Una amiga me comentó hace unos días que su hija, de apenas cinco años de edad, le había sorprendido con este comentario mientras la llevaba a un cumpleaños. Sentada en su sillita, en los asientos traseros del coche, la pequeña se mostraba agobiada y desconcertada. No es la primera madre que me comenta algo parecido, pero en este caso resulta especialmente significativo el hecho de que la niña considerara que los pensamientos le llegaban de fuera..
No se trata del argumento de una película de ficción, al estilo de La invasión de los ultracuerpos, ni tampoco es consecuencia de alguna extraña enfermedad mental, o una situación puntual y pasajera. Tras descartar todo lo descartable, la conclusión no se hace esperar: se trata sin duda de otra niña más alcanzada por lo que denominamos sobreestimulación. En 1997, hace ya dieciocho años, publiqué un libro sobre el consumo de drogas de síntesis entre los adolescentes, en el que hacía referencia exactamente a esta situación. Sin lugar a dudas nos encontramos ante la generación más sobreestimulada de toda la historia de la Humanidad. Hasta hace apenas 50 años los estímulos que recibíamos del exterior eran muy limitados y moderados en relación a los que recibimos hoy en día. Se trataba fundamentalmente de estímulos procedentes de nuestro entorno inmediato, familia, amigos, y las pocas horas a la semana que podíamos pasar viendo un canal de televisión en blanco y negro, o escuchando algún programa de radio.
Hoy, cualquier niño de diez años de nuestro entorno, ha recibido muchísima más información que cualquier otro homo sapiens de los que han pasado por aquí en los últimos 40.000 años.

Llegeix més …

Fills sobreexposats a Facebook?

fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardiaEls experts alerten dels riscos que comporta la tendència a exhibir imatges dels fills a les Xarxes socials: les fotos són per sempre.

Sense caure en alarmismes, els experts alerten del risc que corren els pares que sobreexposen els seus fills a les xarxes socials, com ara Facebook. D’una banda, no sempre es té en compte que les fotos que es pengen a internet després són impossibles d’esborrar. De l’altra, els especialistes alerten que són els joves els que han de configurar la seva pròpia identitat digital, sense rebre interferències per part dels pares. Els fills hereten una genètica, s’intenta donar-los una bona educació i, això és nou, molts dels nens d’avui dia es trobaran d’aquí a uns anys amb una biografia digital construïda pels seus pares. El costum cada dia més estès de penjar fotos –en aquest cas de la canalla– a les xarxes socials ja té nom: l’oversharenting (pares que sobrecomparteixen). I el mateix nom convida a la reflexió crítica, a plantejar-se on s’ha de posar la frontera a l’hora d’ensenyar l’àlbum familiar al món digital

llegir més…

Proposta de contracte pare/mare-fill/a-mòbil!!!

Per Nadal Greg Hoffman un nen de 13 anys, que portava un any suspirant per un telèfon mòbil, va rebre el regal, però no venia sol! La seva mare hi va incloure un contracte amb 18 normes a seguir si volia conservar el seu valuós mòbil.

Aquí teniu les normes:

  1. És el meu telèfon. Jo l’he pagat. Jo te’l deixo a tu.
  2. Jo sempre coneixeré la contrasenya.
  3. Si sona, agafa’l. És un telèfon. Digues ”hola”, fes gala de les teves maneres. Mai ignoris una trucada si a la pantalla es llegeix ”Mama” o “Papa”. Mai!
  4. Li donaràs el telèfon a…

Segueix llegint…

Informació extreta de “El confidencial”/ampa INS SILS, adaptació M. Helena Tolosa.

Ensenyar als nens a ser crítics amb les TIC i els mitjans de comunicació

“El món actual està envoltat de mitjans de comunicació, que són un component més de la nostra cultura. Els infants vénen a escola amb un bagatge de coneixements dels mitjans d’informació i, per tant, l’escola i la família els han d’ajudar a organitzar aquests coneixements i després relacionar-los amb els continguts escolars. L’escola no pot girar-se d’esquena a aquesta realitat”.