Càstigs, conseqüències, resolució de conflictes,…?

Elimina por completo la palabra “consecuencia” de tu vocabulario y reemplázala por la expresión “resolución-de-problemas”.Becky Eanes file0001156907879
“Mi hija de 3 años y medio estaba sentada en el sofá después del baño envuelta en la toalla y me respondió con un NO unas 5 veces cuando le pedí que se pusiera su pijama. Yo estaba ocupada con el bebé, y escuché a mi marido decir “Vale, muy bien. ¡Pues no hay cuento!” , así que dije “¡Eh! Parece que tenemos un problema. Es hora de ir a la cama y necesitas llevar puesto el pijama. ¿Cómo crees TÚ que podríamos solucionarlo?” . Entonces esbozó una gran sonrisa, y propuso que todos fuéramos formando una fila y dando palmas hasta su habitación… ¡alegremente! ¡Y lo mismo para cepillarse los dientes y hacer caca después! En cada ocasión dije: “¡Ey!, ¡excelente habilidad para resolver los problemas! ¡Gracias!”. ¿Y cuál fue su respuesta?”¡De nada, mamá!” – Carrie
La mayoría de los expertos en crianza sugieren que cuando los hijos “se portan mal” la mejor manera de actuar es mediante “consecuencias”. A los padres se les dice que dejar a los niños experimentar las consecuencias de sus erróneas decisiones les enseñará lecciones. Tiene sentido, ¿verdad?
Bien, pues no.
Me encantan las consecuencias naturales como maestra. Todos hemos tenido que aprender que si no recordamos llevarnos el almuerzo, estaremos hambrientos.
Pero cuando la mayor parte de los padres emplean las “consecuencias” para disciplinar, éstas no son el resultado natural de las acciones de los hijos (“Olvidé llevarme el almuerzo hoy, así que me quedé hambriento“). En su lugar, se han convertido para los hijos en las amenazas que escuchan en boca de sus padres: “Como tenga que detener el coche e ir ahí atrás, ¡¡¡habrá consecuencias!!!”

llegeix més…

No facis els deures als fills: llegeix amb ells

Ajudar els nens en les tasques escolars gairebé no té impacte en el seu rendiment                          Maite Gutiérrez   Barcelona

El debat sobre els deures escolars no té fi. Al desembre era l’OCDE, a través de les dades de l’informe PISA, qui assegurava que dedicar més de quatre hores setmanals a aquestes tasques és ineficaç i amb prou feines té fruits positius en els resultats finals. A més, argumentava l’organització, engrandeix la bretxa entre els alumnes més desfavorits i els que menys.

Ara, una altra anàlisi sobre la participació dels pares en la vida escolar fa un altre pas de rosca a la qüestió: ajudar els fills a fer els deures presenta un impacte més aviat baix en el rendiment acadèmic en comparació amb altres factors. En canvi, llegir habitualment amb ells, tenir altes expectatives sobre les seves possibilitats i, en general, interessar-se per què fan a l’escola està relacionat amb millors resultats.
DEBERES
L’estudi Participació familiar i rendiment acadèmic (Educational Research Review), elaborat per investigadors de la Universitat Complutense de Madrid, del País Basc, Internacional de La Rioja i l’UNED, ha analitzat 37 treballs publicades sobre aquesta qüestió entre el 2000 i el 2013 i ha quantificat l’efecte de la implicació dels pares en les notes i l’èxit acadèmic dels fills.
Primera conclusió: un suport més gran en les tasques escolars no implica que els nens treguin millors notes. “Són els estudiants amb més dificultats educatives els que necessiten aquest reforç per part dels seus pares, però no els altres”, afirma Enrique Navarro, un dels autors de l’estudi i investigador del grup Neuropsicologia Aplicada a l’Educació.

llegeix més…

 

Luis Rojas Marcos: “És millor dir-li al teu fill «Has fet un desastre» que «Ets un desastre»”

ANTONI BASSAS | Actualitzada el 07/12/2014 00:00
“Els nens, a partir dels 4 anys i fins als 16, són el que escolten d’altres persones”, diu el psiquiatre, que apunta que “sempre es pot trobar alguna cosa positiva en el que fan els nens”  que-no-Pero-ha-mes_ARAIMA20141207_0036_18

Per què sempre volem el que no tenim?
Els éssers humans busquem metes noves. I a sobre ara vivim en una cultura plena de possibilitats. Mai no hi havia hagut tantes opcions. Però no estic segur que sempre vulguem alguna cosa perquè no la tenim.

Comte-Sponville diu que quan no tenim una cosa, patim, i que quan la tenim, ens avorrim. La solució és desitjar el que tenim.
Sí, indubtablement. Però jo diria que la majoria gaudim de moltes coses que tenim. Per exemple, amb el menjar: repetim els plats que ens agraden. O certs tipus de literatura, que ens hi aficionem i continuem amb ells, no? Però de tant en tant és bo canviar i posar-nos reptes.

En les 303 idees dels seu llibre hi ha de tot, però n’hi ha moltes referides a les relacions de parella. ¿Ens enganyem gaire dient amor al que en el fons és desig?
Els éssers humans tenim la capacitat de vincular sexe amb sentiments, il·lusions, imaginacions i amor. L’enamorament, molt intens, el flechazo, seria el primer moment, i després ve l’amor a llarg termini. Tot això ho pot rodejar l’acte sexual. Pot haver-hi amor sense sexe però no hi ha dubte que el sexe és la base fonamental d’una relació.

Joan Capri deia en un dels seus populars monòlegs: “L’amor se’n va, però ella es queda”.

Llegir més…

Entrevista en directe: LUÍS ROJAS MARCOS I ANTONI BASSAS

Adolescents actuals i sistema educatiu.

José Antonio Marina,  publica El talent dels adolescents (Ariel), on adverteix, recolzant-se en els últims avanços de la neurociència, de la importància de la motivació  durant ant el període de l’adolescència. “Crèiem que la infància era clau, però ara sabem que una mala adolescència pot anul·lar els progressos obtinguts durant l’etapa anterior”, ens diu.(…)Zits by Jerry Scott and Jim Borgman

Ja el títol de llibre (El talent dels adolescents) ens adverteix sobre les intencions del seu autor: “Jo sóc un defensor convençut dels adolescents i per això intento desmuntar  els mites dramàtics, pertorbadors que existeixen sobre aquest període de la vida. D’enterrar el mite de la crisi de l’adolescència i dir als pares i als professors que l’adolescència és l’etapa de la possibilitat, un període en què s’estabilitzen les grans destreses i es creen les grans habilitats”.

L’adolescència no és, com es creu, una etapa biològica, sinó  social;  un “invent” que neix fruit de la necessitat, certa, de retardar l’edat d’incorporació al treball en les societats lliures. Aquest invent es torna “perillós” si els educadors s’obstinen a turmentar als adolescents dient-los que tot el que fan, o proposen, és producte de la seva desorientació.

llegir més …

7 conductes paternals que eviten que els nostres fills creixin!

Es verdad que los padres normalmente intentan ayudar a sus hijos en todo lo que pueden, pero a veces no saben cuál es la mejor forma para potenciar el liderazgo. Para eso, Forbes EEUU ha recopilado algunas conductas negativas que suelen tener los padres, por el Dr. Tim Elmore. Él es el fundador y presidente de la organización “Growing Leaders” que ayuda a los jóvenes a convertirse en líderes. Además ha escrito varios libros sobre el tema como “Generation iY: OurLast Chance to Save Their Future” o “Artificial Maturity: Helping Kids Meet the Challenges of Becoming Authentic Adults”.  20163__20_b_2

Estas serían las 7 conductas que evitan que vuestros hijos se conviertan en líderes.

1. No dejar que los niños experimenten el riesgo.

2. Rescatar demasiado rápido.

3. Mostrar entusiasmo con facilidad.

4. Recompensar cada logro.

5. No compartir los errores del pasado.

6. Confundir inteligencia, talento e influencia con madurez.

7. No practicar lo que predicas.
 
llegir més …

Les pors i l’aprenentatge de la valentia

nino-miedo

Que el filòsof José Antonio Marina reconegui que «tots tenim pors» pot resultar tranquil·litzador. Encara que hi hagi un matís que les persones, segons aquest investigador, hauríem de tenir clar. «Hi ha pors que ens protegeixen i pors que ens destrueixen. Aquestes darreres són els nostres enemics i com a tal cal declara-los la guerra». Aquesta batalla de Marina està especialment dirigida als nens, perquè les seves pors, assegura, «poden arribar a entorpir el seu desenvolupament». Sobre com ensenyar-los a afrontar i vèncer versa el seu últim llibre, «Les pors i l’aprenentatge de la valentia», tota una pedagogia del coratge.

  • Diu Vostè que hi ha pors que ens protegeixen, i pors que ens destrueixen. Per què de vegades aconsegueix dominar la por?
  • Perquè és molt astut, és molt subtil, ens enganya amb molta facilitat. Enganya perquè ens presenta com a solució just allò que cal evitar, que és la fugida. I amb molt bones raons. Per exemple: una persona a qui li fa por anar a una festa, en comptes de dir “em fa por la festa”, el que pensa és “si serà molt avorrida, per a què aniré, a més no he de posar-me, i a sobre que bé, perquè fan una pelicula a la tele”. Acaba no anant, i la seva decisió el tranquil·litza momentàniament. Però la solitud és un antídot fals contra la por social. Fals perquè en realitat ho està alimentant. A la por cal tenir veritable odi. Cal declarar-li la guerra.
  • Aquest Llibre està dedicat a les pors infantils i adolescents. Què hem de veure els pares en les pors dels nostres fills?
  • Molt.

llegir més…

Fills sobreexposats a Facebook?

fills_sobreexposats_al_facebook_la_vanguardiaEls experts alerten dels riscos que comporta la tendència a exhibir imatges dels fills a les Xarxes socials: les fotos són per sempre.

Sense caure en alarmismes, els experts alerten del risc que corren els pares que sobreexposen els seus fills a les xarxes socials, com ara Facebook. D’una banda, no sempre es té en compte que les fotos que es pengen a internet després són impossibles d’esborrar. De l’altra, els especialistes alerten que són els joves els que han de configurar la seva pròpia identitat digital, sense rebre interferències per part dels pares. Els fills hereten una genètica, s’intenta donar-los una bona educació i, això és nou, molts dels nens d’avui dia es trobaran d’aquí a uns anys amb una biografia digital construïda pels seus pares. El costum cada dia més estès de penjar fotos –en aquest cas de la canalla– a les xarxes socials ja té nom: l’oversharenting (pares que sobrecomparteixen). I el mateix nom convida a la reflexió crítica, a plantejar-se on s’ha de posar la frontera a l’hora d’ensenyar l’àlbum familiar al món digital

llegir més…

Problemes amb l’autoestima?

autoestimaRaimon Samsó:

“Buscar sempre l’aprovació externa pot resultar una arma de dos talls. La clau és augmentar el valor personal davant un mateix, però no davant de ningú. De petits, pocs reben una educació enfocada al benestar emocional, i després, de grans, a no tenir una referència interna, les persones busquen en els altres un succedani d’autoestima que acaba creant més problemes dels que tracta de solucionar. S’ha escrit molts llibres sobre el tema, s’imparteixen cursos i s’omplen consultes de persones que volen millorar el seu autoconcepte… però molts obliden que la vàlua és fruit de l’autopercepció i no del que diguin els altres”.

Llegeix l’article complert

Els dotze errors més comuns dels pares

Com educar bé als fills és una preocupació freqüent entre els pares. Saber què fer en cada situació i com afrontar cada conflicte no és fàcil ni hi ha receptes màgiques. Sí que pot resultar més senzill saber què no fer, quins són els errors bàsics d’evitar. Un dels errors més comuns és protegir en excés els fills.

L’educació dels fills provoca moltes inseguretats i no poques angoixes a molts pares. Ho estaré fent bé? L’hauria d’haver castigat? M’hauré passat de dur? Seré massa tou? Com faig perquè m’obeeixi?…

Psicòlegs i pedagogs expliquen que potser restaria pressió als progenitors modificar les seves expectatives: enlloc d’aspirar a fer-ho tot bé, plantejar no fer-ho malament i, sobretot, evitar els errors més nocius a l’hora d’educar…

Uno-de-los-errores-mas-comunes_54365610835_51351706917_600_226

Segueix llegint…

Los doce errores más comunes (1)